Es tracta d’un concert amb cançons pròpies i alienes en les quals la qüestió del gènere es tracta amb humor, encara que sense trivialitzar. Podríem veure, així, en Historias que cantan, a una Caputxeta que no necessita al caçador per a enfrontar-se al llop, una princesa que besa al gripau i es converteix en sapa, dos regnes madrastres que no es troben, una senyora anciana que abandona el seu marit per petició d’una fada…,etc, tot açò conticantant i recolzat, de tant en tant, per les notes i el ritme d’una guitarra espanyola.